08 de gener 2007

El passeig



Dossier "caminar". Sovint hem parlat en aquest blog de l'escriptor-caminant Robert Walser (en Martí Rosselló també acostuma a fer-lo caminar per el seu blog). Les interseccions entre caminants, camí, literatura, sonoritat múltiple, petjades, fotografia i altres formats, ocupen la meva taula parada de llibres, dvd's i discos. El vell dilema del sentit del viatge, cada volta més mixtificat a força de turismes i agendes de cap de setmana, torna a presidir les estones de lectura i caminada (ja sigui a peu o en bicicleta, com és el meu cas i el del soci routier Ramon Sala). En Xavier Ribas m'ha proporcionat uns materials extraordinaris sobre la matèria, sobre el sentit, les modalitats i l'estètica del caminar. Per exemple, un petit llibre que recull escrits de William Hazlitt (cronista i crític victorià del segle XIX) i de Stevenson i que, ahir de nit, vaig llegir amb especial emoció. Ambdues personalitats parlen del "Arte de caminar". M'espera un treball de Sebald sobre Walser (en italià: Il Passagiattore solitario), una col·lecció d'escrits sobre les petjades materials i espirituals de Ernst Bloch (Huellas) i un treball teòric, que he començat a subratllar, que porta per títol El Andar Como Práctica Estética, de l'arquitecte Francesco Careri. Tot plegat constitueix un material extraordinari per repensar o fixar les línies d'atenció entorn d'una pràctica consubstancial al fet de viure. Un cicle de cinema sobre aquesta temàtica, com els que volem fer al local de la Coali, pot incloure títols inevitables com ara: Stalker (Tarkovski), A Straight Story (Lynch) o Paris Texas (Wenders). Una materialització d'aquesta idea la tenim, si ens ho proposem, a partir del primer pas que donem quan sortim de casa. Caminar, viatjar o desplaçar el cos, incita a col·leccionar, codificar, fotografiar, sonoritzar o obviar els elements del camí. Musicalment s'acostuma a parlar de música que camina, per exemple: Caravanserai de Santana, In't a Silent Way de Miles Davis, Walk On The Wild Side de Lou Reed...vosaltres mateixos.

35 comentaris:

Anònim ha dit...

una aportació, a veure si surt bé:

llibres:

camí de sirga JESUS MONTCADA

el caminant i el mur SALVADOR ESPRIU

Camino de Escribà de Balaguer (opus dei, fundador)

música de camí:

Camino Soria de Gabinete Caligari

Walk like egiptian de les Bangles

gelat de camí: Camy

Anònim ha dit...

pasear puede ser una celebración o un acto de contricción que nada tiene que ver con hacer el turista tal como apuntas. generalmente paseo dentro del mismo paseo cuando ando por obligación pero al mismo tiempo me dejo observar para integrarme en el paisaje como una farola o como una acera.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Jardiner: l'has clavada amb el gelat Camy!

Anònim ha dit...

On the road again /// canned head

Anònim ha dit...

Camina o revienta

Anònim ha dit...

El camí fa pujada i m'en vaig a peu, deia el Serrat de jove

Anònim ha dit...

jo interpreto el text del tati d'una altra manera més destinada a les interpretacions del passeig sigui de ciutat o d'espai infinit. Em remeto a les referències que apunta i que poden dónar pistes sobre això de caminar o mirar o fer aproximacions al mateix fet de què ens absorveix i com quan estem recorren les carreteres o els camins i captem altres indicis d'estètica no derivada del caminar impostat

Anònim ha dit...

els de la foto són els germans siamesos DUPOND & DUPONT?

Anònim ha dit...

Si va de cançons de caminar,aquí en van dues,
Walking on the moon (The Police)
Walking on the air (King Crimson)

No maten cap de les dues.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

va de cançons, va de llibres, va de pelis, va, sobretot, de l'experiència personal que cadascú pot protagonitzar amb una certa vocació exploradora i recopiladora, sigui en el dia a dia del carrer més proper o a qualsevol format de desplaçamant...

Anònim ha dit...

O com el tradicional insult que de vegades deixaven anar les nostres àvies fa molts anys: "Vés a passeig!", deien.

Anònim ha dit...

però...qui ha d'anar de passeig?

Anònim ha dit...

Potser només m'ho sembla a mí, però passejar sense anar en lloc, és una activitat que cada vegada es practica menys. Fins i tot el verb badar, tan lligat a aquest passeig sense destí està en desús.

Anònim ha dit...

I jo què? I a mi ningú no hem cita?

Anònim ha dit...

Volia dir "em" (ès l'edat)

Anònim ha dit...

Don Espinás: ¿se acuerda de nuestros encuentros en el Pirineo Catalán?

Anònim ha dit...

Senyor Espinàs: jo li recomanaria una corona d'espines i anar a "caminar" directament al calvari amb la creu, quina caminada i quin passeig!

Anònim ha dit...

Caminante no hay camino
se hace camino el andar
m.hernández

Anònim ha dit...

pedretes, arracades, borilles, mistos, papers, fulles de paper,

el terra de la terra,
quan camino,
és un puzzle de colors.

què et sembla mestre Tati?

Anònim ha dit...

vas bé, vas bé...

Anònim ha dit...

Camus en frances es pronuncia "camí"

Anònim ha dit...

jo recordo una peli que un homenet es fonia a la part final de la cinta amb la paraula FÍ i era en blanc i negre i caminava fins desapareixer. I sortia de la pantalla i anava darrera i era un insecte. osti! com es deia?

Anònim ha dit...

fes memòria. Em sona.

Anònim ha dit...

un dubte:

caminar i campar són sinònims? si entenem que campar és anar a "acampar" anant prèviament caminant.

potser ho sap el Quimi Portet que diu "campi qui pugui campar"

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

un campanar és un lloc on es campa?
pregunto jo, ara...

Anònim ha dit...

o un espai on es campanegen dues campanes que poden petar-te les orelles timpàniques. Una passejada que és una campanada per campar seria una ascensió al campanar, a peu, pasejant escala amunt. "¿Te sirve, brother?"
El teu blog és PISTONUDO i el de tant en tant.

pasmao ha dit...

Tengo una canción en mi blog para ti

Rodolfo ha dit...

Bona Ny!

he estat bastant ausent bloguilment, però sembla que ens anem refent poc a poc.
Sobretot ara que ja s'ha iniciat la compta enrera pel "Sinalefa Wolrd Tour"!!!

Aquest Febrer comencem la creuada lletgista!!

Ja rebrà més detall de l'expedició!

Anònim ha dit...

salutacions Estanislau, segueixo entrant al seu blog, tot i que no hi puc intervenir, doncs es fa fonedís quan activo comentaris...

Anònim ha dit...

m'agrada aquest blog i està escrit de maner que permet anra de la cultura a la politica o a l'esport o a les coses més rares sense haver de llegir mala baba. La proposta que fas del passeig és molt me´s important del que sembla, és com de cop i volta adonar-nos del que tenim davant i captar-ho al marge de les convencions. Hi pensaré a fons. Feliç any nou.

Anònim ha dit...

no recordo qui la va fer, la peli es deia paseo por el amor y la muerte i em va sembla un passeig molt escruixidor

Anònim ha dit...

bon Viatge pels guerrers...d'ITACA cantada per Lluís Llach

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ETS EN CESC-CESC? EL MAG DE LES FINESTRELLES? SALUT!

Anònim ha dit...

Heu fet el camí de Sant Jaume(Santiago)? Aquest és per a mi un exemple de com un camí el pots fer en doble sentit, físicament, copçant totes i cada una de les coses que t'envolten i espiritualment, prenen consciència de tu mateix i de tot el teu interior. No se si el dels Bonshomes serà igual. I d'altra banda, tant se val gaudir camins coneguts com coneixer els camins mentre els camines.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

amic vallvi/tibi/aconcagüenki:
no he tastat el camí d'en Santi, en quan al dels "bonshomes", en una estada a Montsegur vaig veure molta informació i realment el trobo molt atractiu. Nosaltres ciclisticament farem el Tour de La Savoia...Colombiere, Aravis, Domancy, Saisies i Cormet de Roselend.
...però qualsvol desplaáment per microscòpic que sigui ens pot dónar grans oportunitats de processar el més inverosimil.