29 d’octubre 2010

Un dels nostres


En record de Marcelino Camacho. Sindicalista, revolucionari, internacionalista, comunista i home senzill. Patrimoni històric del moviment obrer de tots els temps. De joves i petits, la nostra generació militant va coneixer el mestratge d'un lider de classe com els que ara trobem a faltar i molt. Homenatge anticapitalista per Marcelino.

28 d’octubre 2010

Keep the Faith 2010

Foto superior: l'Àngel de Premià i el Gerard de Brighton.




La tardor s'enfila i és el moment de treure la parka de l'armari. Bons constums. Parka, Fred Perry, bufanda del West Ham, barret pork pie i a imaginar l'impossible més enllà dels marges del possible. Per Tots Sants, la parka a punt. I ara a gaudir d'un video documental de la nostra prehistòria real.
Abans de Brighton el món vivia enmig de les tenebres...


mods and rockers on brighton beach
4 min - 17 Oct. 2007
Penjat per blacflag

youtube.com

27 d’octubre 2010

GREGORY ISAACS. Ens deixa La Veu de Jamaica.


Bob Marley, Peter Tosh, Jackie Mittoo, Don Drummond... i aquests dies Gregory Isaacs. El cofre de l'Illa del Tresor perd una altra joia. Els amants de la música jamaicana recordem aquesta figura imprescindible del reggae roots.
Encara el veiem a la sala Apolo de Barcelona, dos o tres anys enrera, amb trajo i barret, amb la seva delicada veu i unes taules escèniques impecables. Àngel Arana, Xavi Lou Roig... quina nit, aquella, a l'Apolo, oi?

Mister Cool Ruler forever!


TVJ MORNING NEWS - ★GREGORY ISAACS DIED IN LONDON ...

Valorat en 5,0 de 5,0 possibles

- 6 min - Fa 1 dia - Penjat per InfamouzRedzz

Gregory Isaacs dies 6:47 AM We need the Public DefenderNo longer a land of wood; is water next?Usain Bolt's refreshing storyHow Haiti ...
www.youtube.com/watch?v=8TRNeA

3:24 Added to queue GREGORY ISAACS : Tune inby rasorder


Gregory Isaacs, The Cool Ruler: REST IN PEACE, GONE BUT ...
  1. Valorat en 4,9 de 5,0 possibles

    - 6 min - 6 Gen. 2008 - Penjat per madameproducer

    Gregory Isaacs performs at SunSplash '91 in Montego Bay Jamaica;a medley of his songs.
    www.youtube.com/watch?v=97pewb6qvLU - more videos


El músico jamaicano Gregory Isaacs, una de las voces más conocidas del reggae, falleció en Londres, a los 59 años, a causa de un cáncer de pulmón. Famoso por su interpretación de canciones como Night nurse, My only lover o Cool down the pace , Isaacs murió ayer en Londres, según publican hoy medios de prensa británicos y jamaicanos.

Isaacs nació en Kingston (Jamaica) y desde muy joven le interesó la música de los grandes del soul norteamericano. Considerado uno de los artistas exquisitos del reggae, su estilo era sensual y melódico. Sin embargo su fama era la de un personaje conflictivo, similar al que interpretó en la película Rockers (1978). Su conocida adicción a las drogas, que llegaron a afectar su voz, le causó tanto problemas de salud como con los tribunales.

Uno de sus primeros éxitos fue My Only Love, tema considerado como la primera grabación en el género Lovers rock, y en los años 70 se convirtió en uno de los más grandes intérpretes de reggae del mundo. Su discografía abarca más de quinientos álbumes, muchos de ellos recopilaciones de sus éxitos. El último de ellos salió en 2008, Brand New Me, y se trató de un álbum de estudio. El tema principal de Night Nurse tuvo una versión hecha por el dúo jamaicano de reggae Sly y Robbie con la participación de Simply Red que triunfó en Gran Bretaña en 1997.

25 d’octubre 2010

TRIPARTIT FASE FINAL.


...balanç i manual d'instruccions per fugir d'una experiència fallida.
Il·lustració de DANIEL CLOWES

Podeu clicar damunt de:

PREMIÀ DE MARX: TRIPARTIT FASE FINAL.

25 Oct. 2010 ... L'experiència del tripartit, fase dos, ha quedat sentenciada amb els darrers moviments a l'auca espectacular d'aquesta "política sense ...
premiademarx.blogspot.com/2010/10/tripartit-fase-final.htm

Vídeos de videos des de baix

Presentació de la candidatura Des de baix ...
10 min - 11 Set. 2010
dailymotion.com



22 d’octubre 2010

Retrospectiva número 2


Estem de retrospectives. El fil que enllaça Jonathan Coe, l'escriptor, amb els High Llamas, banda escocesa de pop artesà, ens va portar a uns altres virtuosos del pop d'orfebreria com els XTC...i ara no podiem passar per alt el cas d'Edwyn Collins que acaba d'editar el nou disc que apareix a la foto de dalt i que, malgrat aventures i desventures, ens arriba pletòric en el pla artistic, tot i les seves limitacions físiques que l'allunyen sovint de l'escena...Afinitats electives.



Retrospectivament, Collins ens remet a la majúscula banda Orange Juice, collita dels vuitanta. Dels tarongers impossibles de la Gran Bretanya ens va caure una peça que del seu suc en va sortir el nostre artista. Edwyn Collins, el solista va regalar-nos meravelles de power pop i intimisme, de ball i de col·lectivització festiva. Després d'una malaltia greu, convalescent, Collins ha continuat endavant i els seus discos -com el darrer dels darrers- repassen els seus registres més variats. Avui deixem testimoni, retrospectiva i esperança futura d'aquest genial cantautor pop. Edwyn forever young!




Vídeos de girl you edwyn collins videos

Edwyn Collins 'A Girl Like You'
4 min - 12 Març 2007
Penjat per thegavinevanschannel

youtube.com

més informació en el blog del David:
http://xamfra.blogspot.com/2010/05/suc-de-taronja.html

Vídeos de you never know edwyn collins

Edwyn Collins - "You'll Never Know"
4 min - 3 Set. 2007
Penjat per emirecordsuk

youtube.com
Edwyn Collins 'A Girl Like You'
4 min - 12 Març 2007
Penjat per thegavinevanschannel

youtube.com

18 d’octubre 2010

Retrospectiva

En el post anterior iniciavem la cadena que porta de l'escriptor Jonahan Coe i del Coe-prologuista i escriptor Kiko Amat a la música de la banda escocesa The High Llamas.
La portada del disc que estic escoltant a casa és la que apareix aquí dalt. La retrospectiva musical d'una banda molt reivindicable i de visita necessària.

Diumenge per la tarda. Poca llum, la justa, per passar una tarda fantàstica a l'estudi de casa en companyia dels High Llamas, de la lectura de ¡ Menudo reparto ! de Jonathan Coe i de diverses incursions a altres bandes de pop d'orfebreria que vaig associant al grup que ens ocupa. Recupero els vinils de XTC i repasso el seus inicis paral·lels al punk per arribar a un període central del grup que trobem en el doble LP Oranges & Lemons. Un disc amb ecos dels Beatles (la portada és una recreació de l'antologia beatleniana Oldies) i una cascada de temes de factura virtuosa popista. Un tema a retenir, a ballar i a capturar de dalt a baix: The Mayor of Simpleton.

Vídeos de xtc mayor of simpleton

XTC - Mayor of Simpleton
4 min - 12 Gen. 2006
Penjat per pservin69

youtube.com
XTC Mayor of Simpleton
4 min - 27 Oct. 2009
Penjat per FallingDown08

you


Les fotografies ens mostren els XTC del període punk/new wave de finals dels setanta i els mateixos senyors en plena transmutació anglicanopsicodèl·lica, anys vuitanta.

Deixem ressenyat el cas de John Fante, l'escriptor italocalifornià, el cronista dels suburbis de la classe treballadora West Coast. Material imprescindible. La lectura de La comunidad de la uva m'ha deixat K.O. Una novel·la extraordinària, dura, salvatge i emotiva. Un viatge a l'interior d'una familia proletaria d'origen italià que ens descriu l'altra cara del somni americà (és a dir: LA cara real del somni americà) des d'una perspectiva de classe i antagonista).

La casa de John Fante. Sembla sortida directament de les seves novel·les.

13 d’octubre 2010

Jonathan Coe


Jonathan Coe és excepcional. Els seus llibres mostren aquella britomania que agrada i molt a la redacció d'aquest blog submarinista. Coe etziba a tort i dret contra el conservadurisme britànic i travessa amb pas triomfal el mapa, enmig de la grandesa de les subcultures i de les zones antagonistes de la nostra benvolguda Anglaterra.


Els seus dos llibres més "generacionals": The Rotters' Club (El club de los canallas) i The Closed Circle (El círculo cerrado) són, senzillament, el que qualsevol membre de la redacció unipersonal d'aquest blog hauria volgut escriure. Altes dosis de cultura de classe obrera, de desclassaments posteriors, de discontinuitats ideològiques, de connivència amb les músiques del soterrani, de traició, d'amor i d'amistat.

Coe, el fan de High Llamas, la banda escocesa de pop d'orfebreria amb qui ha col·laborat el mateix escriptor. Coe, l'esquerranista antiTory i, com s'escau, invectiu front les derives dretanes del laborisme (cosa lògica i parangonable a la nostra domèstica i polonesa escala nacional). Un "món Coe" que és el món dels estrats generacionals que van viure la transformació de les coses properes a força de banda sonora triomfal, carn de bar i fabrica, oscil·lant entre el punk, el pub rock, el pop artesà, les experimentacions para-psicodèl·liques. Un "món Coe" on cohabiten Hatfield and the North i l'escena punk sense solució de continuitat.


Que n'és de bo Jonathan Coe! Oi, LouRoig? I ara em preguntareu, a què vé aquesta eufòria
coetatònica? Curt i ras, Anagrama ha reeditat el seu llibre ¡ Menudo reparto ! i, només començar, un ja està volant per tots els terrats dels palaus de la insuportable aristocràcia britànica a la qual Mister Coe li factura un correctiu enginyós en tota regla. Què més? Doncs que la present reedició va precedida d'un proleg del més gran dels anglofils working class de casa nostra, Kiko Amat, el qual escriu un text de primera divisió (perdó, de Premier League!) que val quasi el que val mig llibre. Amb tot això, doncs, a llegir Jonathan Coe. submarinistes tots, amable públic!

i ara una mica dels amics de Jonathan Coe: The High Llamas!


High Llamas - "Nomads"
4 min - 31 Oct. 2006
Penjat per vortexion

youtube.com
High Llamas - "Bach Ze"
5 min - 31 Oct. 2006
Penjat per vortexion

youtube.com

06 d’octubre 2010

La gran intersecció del folk i el rock



Les interseccions folk/rock, en ocasió del text anterior relacionat amb el cas The Byrds, necessitaven el "moment Dylan". Els dies de pluja conviden a lectures amb banda sonora i llum indirecta. És el cas del llibre Dylan poeta, visiones del pecado. Es tracta d'un dels pocs llibres dylanians que tracten amb una certa rigurositat els textos del mestre. Acostumats a la sobreabundància de morralla relacionada amb Dylan, la lectura d'aquest assaig ens mostra noves pistes per captar extrems incerts de la seva matèria literària. Un assaig des del punt de vista de la crítica literària centrat en les línies d'atenció de la poesia de l'artista. L'autor sistematitza les temàtiques i les lletres del bard de Minnessota i les agrupa entorn dels pecats i de les derivacions ètico/morals d'aquests. Trobareu material d'alta volada. Literatura comparada, assaig literari, consideracions marginals, anàlisi de textos...
Dylan poeta, visiones del pecado és obra del critic literari i professor universitari Christopher Ricks. L'acadèmia, doncs, ja fa temps que segueix la bala perduda. Tot i el gran valor d'aquest treball, esperem notícies del Bob Dylan escriptor.... Un nou volum de les seves "Cròniques" i, posat's a demanar, un disquet sortit del forn per passar l'hivern amb la seva bona i "pecadora" companyia.




Una mica de sonoritat i d'imatges del món d'ahir,
del gran món del folk-rock, The Byrds!
Aneu tastant! cliqueu damunt de cada foto...




Senzillament, The Byrds i Bob Dylan en el mateix trajecte.
Dedicat al David.







The Byrds - Mr. Tambourine Man
2 min - 6 Des. 2005
Penjat per Ed Sullivan Show

video.google.com