08 de gener 2012

Kamikaze 1988/1990. Recordant una experiència de música i fanzines al baix Maresme



                                              
Coses del segle passat. Avui recordem una experiència underground que va articular un cert moviment de creació, diversió i agitació cultural a petita escala amb epicentre al baix Maresme. Entre l'any 1988 i l'any 1990 es va activar un espai de comunicació amb base a l'institut de secundària Jaume Almera a Vilassar de Dalt. Ara hem recopilat alguns materials d'aquell període i intentarem deixar un testimoni visual d'aquells dies. Kamikaze va ser un fanzine de curta però regular trajectòria. Un col·lectiu d'alumnes coordinat per els que fem ara aquest blog, van posar en marxa una tribuna artesana dedicada a l'intercanvi de referències musicals, literàries i gràfiques. 

L'any 1988 va arribar el primer exemplar de Kamikaze i, amb ell, una festa en tota regla al local de La Massa de Vilassar de Dalt, amb aprenents de Dj's punxant rock & roll, blues, pop, soul i una mica de tot. El "Kami" es confeccionava amb l'instrumental bàsic d'aquella època pre-internet: Olivetti, Tip-pex, retoladors, tisores, Letraset, Imedio i altres eines de les arts manuals. 



El grup de base del Kami estava integrat per el Meca, el Gary, el Tato Zu, el Medina, el Cola-Cao Zamora i aquest que ara escriu. Les col·laboracions eren molt variades i aquí cal destacar a gent com el Carlos Chiva, Carlos Sternon,  i, tot sigui dir, la Espe, conserge amb bon domini de l'art de la vietnamita manual i de la reprografia electrònica del moment. Menció especial també a l'escriptor i professor Valerià Pujol, esporàdic col·laborador d'aquella bogeria.


Observant els materials i recordant les llargues estones de fanzinosi, audició, festa i complicitat personal, dels anys del Kamikaze es pot dir que la cosa no va ser ni anecdòtica ni es podria resumir en un simple exercici extraescolar i intergeneracional. D'aquell sonat 88' en van quedar algunes coses que perduren. Així doncs, tots i cadascún dels kamis van seguir practicant el culte per la música pop, el rock, el jazz i les derivacions de la collita del 88. La fidelitat amb els gustos d'aquells dies, en alguns casos, va ser prou intensa fins al punt de que hores d'ara la majoria dels seus protagonistes seguim mantenint activa (i augmentada) aquella banda sonora compartida.

Aquell institut i el seu entorn van emetre bons senyals de fe en artistes i corrents musicals diversos. Gary i la "onda siniestra", Carlos C i The Smiths i Pat Metheny (!), Tato Zu i el brit pop posterior, Carlos S i el hardcore... I, com no!, amb els concerts que compartiem en directe a Barcelona (des de la sèrie B psicodèl·lica de The Fuzztones fins al mainstream dels concerts posteriors d'Amnistia Internacional i les primeres passes de El Último de la Fila). La colla del Kamikaze i les seves branques flirtejaven amb l'after punk, la cultura mod, el gòtic, el r&b, el jazz i el rock & roll de manera simultània, càotica i, sobretot, divertida. Fet per nosaltres mateixos!

Varem viure la transició pre-Olímpica del Poble Nou i la transformació del vell local Metro-O en el cementiri sonor del 666. Ara, doncs, havent rescatat l'arxiu de la col·lecció Kamikaze (tirada: 150 exemplars!), què millor que donar-li un cert aire d'homenatge i recordar aquells dies de descoberta, de música de The Cramps dins del cotxe, dels primers números del Ruta 66, de la transformació del Rock Spezial en Rockdelux i de la fase final d'una època en la qual els concerts encara no portaven nom de marca de telefonia o de refresc multinacional. 

Afegirem que estem de sort, i per molts anys, d'haver conservat, preservat i estimat els discos, els papers i una memorabilia bàsica i que ara ens permet rememorar-nos i enregistrar les aventures d'aquella colla de fans. Per fortuna allò no va passar només en aquell institut, a Vilassar de Dalt i a Premià de Mar. Esmentarem, però, un factor especial: La seva condició comarcal i distant de la gran ciutat funcionava com una espiral particular que generava els seus propis anticossos subculturals i al marge de les categories juvenils ad hoc.

La memòria encen aquests petits episodis i el pas del temps ensenya la seva importància. L'univers del Kamikaze era molt pluralista: Depeche Mode, Julian Cope, Pat Metheny, Miles Davis, Ramones, The Jam, The Cure, Prince, Sugar Cubes, The Cramps, Alex Chilton, Stevie Ray Vaughan, The Smiths, Joy Division, The Cult, China Crisis, Aztec Camera, New Order, The Meteors, The Fuzztones, The Mission, Bruce Springsteen, Ilegales, Specials, The Wedding Present, Elvis Costello, Joe Jackson...

The Fuzztones - Ward 81

www.youtube.com/watch?v=htjrlGMnsJY 8 Jul 2008 - 6 min - keyteaser
Álbum: Lysergic Emanations (1984)
 
 
 
 

Turbines - Roy's Motel: At Church in Boston May 1, 2010 - YouTube

www.youtube.com/watch?v=qk09-14gLHg 2 May 2010 - 5 min - Subido por meetch
Turbines reunion at Church May 1, 2010 - five minutes of footage: Roy's Motel and part of Rock in My ...
 


11 comentaris:

Albert ha dit...

Això és una superpassada i val força que es recordin les coses benparides que es feien i que es fan així per amor a l'art, felicitats col·legui!

Jorko ha dit...

això passava a Vilassar de Dalt? Quina perla! grans temps per repassar al dedillo

Conrad Canaló Stewart ha dit...

La meva condició de matemàtic em porta a considerar que vostès van viure intensament un mínim de 720 dies en un període estimat de dos anys i escaig d'alta dedicació a l'art de fer butlletins i posar discos damunt d'un giradiscos de doble velocitat.

Dic que segons els meus càlculs numèrics aquestes dues velocitats es podrien dividir en:

a) la que proporcionaria velocitats de 45 revolucions o voltes per minut i

b) la que obtindria velicitats de 33 revolucions o voltes per minut.

Nota: La velocitat de 45 r.p.m. correspondira als discos senzills i la de 33 r.p.m. correspondria als discos de llarga durada i tamany més gran.

SOUNDA' ha dit...

Guau, xulo xulo!!
Em venen al cap les èpoques del Macaco, d'alguna manera predecesor, en el temps, de tot aquest tresor imprès…

http://ramonet77.blogspot.com/2009/01/macaco-1.html

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

està clar que hi ha un riu secret que uneix el Macaco, el Kamikaze i el present dels Amics de l'Alan Smithee. Trobar les discontinuïtats del fil permet obrir altres branques que la memòria reagrupa i ordena.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

salutacions Albert i agraïments lògics per tot allò de l'amor a l'art.

Jorko, això efectivament passava a Vilassar de Dalt i s'escampava per Prèmià de Mar i ressonava a la cantonada granvia-mercat on en parlavem tota la colla.

Canaló, francament ets una calculadora humana que encerta tots els resultats.

El missatger ha dit...

Sensacionals els noms.
Té pinta de gent creativa de barri (en el vostre cas de poble) passant-s'ho bé i creant una mica d'ambient a la contrada.
Tot sovint s’ha de practicar la rememoració del passat per a ser més conscient del que passa, de les pròpies arrels i d’on provenen els altres. En això estic una mica malenconiós.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

malenconia de la bona, Missatger. Memòria, absència i presència...tot suma.
Bentrobat al submarí.

SOUNDA' ha dit...

la vella tradició i les noves formes aniran de la maneta i juntes es fondran en el cicle FORA DE JOC II que comença aquest cap de setmana amb moltes propostes inversemblants...mirin i vinguin...

amicsalansmithee.blogspot.com

Albert ha dit...

per que diguin que a comarques no hi havia tela sense paternalisme municipal i això és un bon cas

David ha dit...

Ep, això s'ha de conservar ben conservat! Déu n'hi do la barreja d'estils, oi? Ara, que amb els Sonics m'has tocat la fibra, Àngel...
Salut!