15 d’abril 2014

Recull d'articles de la primavera 2014 i un "fanzine" a la cuina

 
Enmig de propostes creuades sobre unitats disperses de l'esquerra local, nacional, estatal i internacional...Dubtant i interrogant-nos sobre si "podem", si "constituim" o si "ho volem tot", una conversa entre companys i companyes deriva en aquesta sintètica reflexió Old School compartida:

"...arribarà el dia en que l'anticapitalisme serà la confluència del vell i el nou, del millor del marxisme revolucionari, de totes les cultures llibertàries i afins, de l'esquerra independentista socialment compromesa, de l'ecologisme de combat, del feminisme i de tants moviments socials i polítics que aspiren a canviar de base aquest món. La recerca del subjecte perdut haurà culminat anys d'impostada postmodernitat...I serà la internacional, de sempre evocada i mai del tot reeixida (o no serà res).
El capitalisme, el feixisme o l'estalinisme perduren degudament actualitzats. Les alternatives a l'estat de coses tenen les dificultats de sempre i les diverses variants dogmàtiques i/o reformistes de l'esquerra i del no-res es reinventen a cada pas...i en la majoria de casos, amb formes modernes, estètiques, molt electoralistes, demoscòpiques i encantadores. Ja passa ara mateix".


...I el règim apreta imposant centralismes, administrant el capitalisme i fent el que dicten els organismes i corporacions que governen aquest món. I la resta de governs, com correspon, retallant il·limitadament la cosa social. A l'esquerra, però, seguim en el teatre d'ombres. Experimentant "en excés" i sense trobar el mínim comú denominador (i mireu que el busquem!).

(Bar Marina, 2014).
 
 
 
Visca el dissabte i visca el club de casa meva! Cap de setmana de vent i pluja. Solució tocadiscos. Una gran festa en solitari a l'estudi de casa i una especial repunxada de materials de primera, des dels primers singles de The Who fins arribar als LP's de The Artwoods, Wes Montgomery i The Sonics. Tot això després del futbol en horari anglès. Perfecte. Destacar per damunt de tot la cerimònia pop que representa el fet d'escoltar "tomba i gira" The Ultimate Action de The Action (Potser la millor banda de la ortodòxia Mod britànica del gran moment modernista?). No em canso de dir que The Action eren totals, genials, pops i soulers. The Action fornien el millor pop amb una teranyina de Rickenbacker's i cavalcaven les seves cançons amb armonies vocals quasi impossibles. Bellesa pop! Adquirit l'any 1989 (rescatat del 66/67), encara passeja per casa i domina les prestatgeries de la col·lecció. Quanta música hi ha en el Shadows and Reflections!
 
Escolteu, mireu quin Look i quin orgull Mod!: https://www.youtube.com/watch?v=Dgqn8vvdT0c&list=RDDgqn8vvdT0c#t=0
 

 
Unes cançonetes de The Magnetic Fields planaven damunt de l'estudi i fullejavem papers sobre el jo i el nosaltres, la classe social, l'enrenou de la política convencional, les impostures culturals i les rares sensacions davant dels excesos de la transversalitat. La primavera es plantava davant de la finestra. Pletòrica. Això de "la política" és un tema de drets democràtics i de classes socials. Tenim un règim i uns actors que van a la seva bola i reinventen el sentit de les paraules en funció del moment suposadament polític d'una agenda pautada. Girem full. "Eppur si muove".

La primavera descriu un trajecte variable. Com seguir la cursa, a la recerca del subjecte perdut, de la classe, dels drets vulnerats i del sentit material de la política emancipadora. Muntanyes i bicicletes. Bars i gent. Reunions i complicitats. Treball i cervesa. Celebrada intimitat. Pop, Soul i tantes consonàncies. Conspirar i respirar junts. Prendre el sol. I aquestes cançonetes en el camp magnètic del bon dia i de la bona llum, moltes, curtes, eternes.


..../ Acoustic guitar, how lovely you are
With your inlays of mother of pearl
Be a good guitar and you could go far
Just bring me back my girl

The Magnetic Fields - Acoustic Guitar

https://www.youtube.com/watch?v=zMFnZ7bgLdY
 

 
 
 
 
Aviat sortirà al carrer FFF. Des de Premià. Un fanzine cultural, portatil, senzill, de paper, amb músiques, lletres, ressenyes, creació, tema central, il·lustracions. És possible: el temps, les passions, els llocs, fragments, poemes, invents, la lluita de classes, pensaments, subcultures, cinema, viatges, espais d'esperança...qui sap! FFF, ben aviat en les pantalles i barres dels bars del Maresme, de Poble Sec, del Vallès i més. /... Idea original Kino & Velvet